Pere Gascón Vilaplana, oncòleg: “Sempre aconsello l’esperança, perquè ja curem el 60% dels malalts de càncer”

 

Els propers 5-10 anys ens portaran grans descobriments en el camp del càncer.

Havíem aconseguit illes d’excel·lència científica que han permès que grans investigadors tornessin a casa. Ara tot això se’n pot anar en orris en pocs anys.

L’Observatori d’Innovació Oncològica és una idea enginyosa que divulgarà la innovació en l’àmbit oncològic.

Quin consell donaria a una persona que pateix càncer?

Donar un sol consell no és fàcil, ja que es tracta d’un fet complex. No hi ha dubte que la notícia capgira la vida de la persona afectada, però sí li donaria el consell de l’esperança: mai s’havia investigat tant sobre el càncer, i ja curem el 60% dels malalts. Aconsellaria que intenti veure sempre el got mig ple, i que cregui que es pot curar. Que procuri fer tot el que feia abans, que no es deixi dominar per la malaltia. És qüestió de guanyar temps, ja que la cura pot estar a la cantonada.

I quin consell donaria a les seves famílies?

Que intentin fer vida el més normal possible. Que no intentin protegir a la persona com en una vitrina de vidre. Que li creïn un clima positiu i lluitador, i que l’acompanyin en tot moment. Que la persona no es trobi sola.

Quin és el descobriment oncològic que més l’ha emocionat dels darrers temps?

Això sí que és difícil, ja que m’emociono cada cop que es descobreix alguna cosa que té impacte en els meus malalts. Potser seria el de la immunoteràpia, ja que m’ha tocat molt de prop. Recordo un malalt meu amb melanoma disseminat que va ser dels primers a beneficiar-se dels tractaments anti-PD-1. Li havien donat pocs mesos de vida, i ja fa cinc anys que no té cap evidència de la malaltia.

Quin ha estat el seu èxit professional del qual està més orgullós?

Potser haver aconseguit la plaça de Clinical Associate al National Institutes of Health a Bethesda (Washington), competint amb els americans. Només agafen sis cada any. Jo vaig ser l’únic estranger. No es tractava de cap beca, sinó d’una mena de concurs-oposició. Jo tindria aleshores uns 26 anys, i entre els que em van entrevistar per la plaça, estava el premi Nobel de Medicina de 1968, el doctor Marshall Nirenberg. Aquella entrevista, que va durar uns 40 minuts, la recordaré tota la meva vida, fonamentalment pel respecte que em va tenir i pels consells i els ànims que em va donar.

– Com a jove investigador al National Institutes of Health (NIH) de Bethesda, quina lliçó es va emportar d’allà?

El respecte a la persona. Ja d’intern, els meus adjunts eren veritables docents, se’ls veia que volien que aprenguéssim i fóssim grans metges. A Barcelona, els interns com jo molestàvem a la meva època. També m’he emportat la cultura i l’ètica del treball i de l’esforç i, fonamentalment, que saben apreciar la qualitat i el valor d’una persona. És un sistema que constantment estimula i anima a millorar i, si ho fas, t’ho reconeix. Quan vaig comunicar que tornava al meu país, es pensaven que m’havia tornat boig. El fet que se’t valori, que se’t demostri que ets molt important per a la institució és un aspecte que estem a anys llum al nostre país. Jo he viscut l’excel·lència, he estat envoltat d’excel·lència, i això és una experiència que s’ha de viure.

– Cap a on va la investigació oncològica?

Jo diria que té uns quants fronts ben definits: la recerca en genètica, epigenètica i de les fonts energètiques de la cèl·lula.

Com ha afectat la revolució tecnològica a la cura del càncer?

De manera important. Des de la PCR (Polymerase Chain Reaction) del premi Nobel Mullins a la seqüenciació del genoma humà s’han necessitat uns avenços en el camp de la informàtica espectaculars. S’ha fet, no ja un salt de gegant en l’obtenció d’informació, sinó també en com dirigir-la.

– Quins seran els descobriments que veurem els propers anys al camp de l’oncologia?

Qui ho sap… ja que la paraula ‘descobriment’ implica que ningú ho esperava. El que puc dir és que entre els propers 5 i 10 anys, veurem grans descobriments en el camp del càncer que ens permetran identificar el fàrmac adequat per un malalt, el que anomenem medicina personalitzada, i l’aparició de tractaments revolucionaris contra el càncer. La quimioteràpia anirà desapareixent en funció de l’arribada de les noves generacions de fàrmacs anti-diana o fàrmacs específics contra un tipus o un altre de cèl·lula cancerígena.

– Molts investigadors d’aquí pateixen la manca de recursos i molts marxen, com va fer vostè. Què els diria?

Això és una tragèdia que, si no es talla, patirem en les properes generacions. Estem perdent a la gent amb més talent, el que sap anglès, el que sap idiomes, el que és inconformista, el que és ambiciós -en el bon sentit de la paraula-, l’emprenedor i aquell que pren riscos a la vida. Jo no els puc frenar; si els surt una feina molt bona a l’estranger, no tinc massa arguments perquè es quedin. Jo me’n vaig anar als Estats Units quan tenia 23 anys, però clar, aleshores no hi havia res al nostre país. Havíem aconseguit ja illes d’excel·lència científica que han costat 25 anys d’assolir; hem pogut fer que grans investigadors tornessin a casa. Ara tot això se’n pot anar en orris en molt pocs anys. Construir és difícil, destruir és facilíssim.

– Què poden fer els professionals davant d’aquesta situació?

Jo organitzo tots els anys un concert benèfic per recaptar diners per a la recerca contra el càncer. He omplert sis vegades L’Auditori i Santa Maria del Mar. És el meu gra de sorra per evitar perdre investigadors del meu centre; no perdre jo, sinó la societat. Hem de conscienciar tota la societat que estem passant un moment molt crític en la recerca al nostre país. La veritat és que seria molt trist que el nostre país es quedés en un país de serveis, i ens convertíssim en la Florida dels Estats Units. Invertir en I+D és apostar pel futur, és generar riquesa. Allà on hi ha bona recerca, hi ha bona medicina.

Vostè forma part del comitè científic de la Fundació Oncològica de Catalunya (FOC). Què creu que ha aportat aquesta fundació a la innovació oncològica?

Hem aportat el finançament de projectes únics, com són els dos robots de dispensació de fàrmacs-quimioteràpia a l’Hospital Clínic (adults) i a l’Hospital de la Vall d’Hebron (infants). Ara estem finançant idees innovadores, trencadores dins el camp de l’oncologia per ajudar tant als hospitals com als seus metges i investigadors.

– Quin paper jugarà l’Observatori d’Innovació Oncològica?

Es tracta d’una idea enginyosa que divulgarà tot el que surti d’interès oncològic dins del camp de la innovació. La informació és una arma molt poderosa que genera idees, i alhora, les idees generen projectes, i aquests poden generar innovació, és a dir, riquesa pel país.