Carlos Codina és cap de farmàcia de l’Hospital Clínic de Barcelona, on utilitzen el Robot Kiro per administrar la quimioteràpia als malalts de càncer, cosa que redueix l’error humà i també la possibilitat que els professionals es contaminin.
Els robots són i seran necessaris.
Hem de seguir innovant i buscar altres robots que ajudin a agilitzar el procés de preparació dels medicaments.
– El robot de Kiro Oncology, de Kiro Robotics, porta un any a l’Hospital Clínic de Barcelona. Quin balanç en fas? Com valores l’experiència?
Aquest darrer any que hem experimentat un gran pas amb el funcionament i la producció en la preparació de medicaments citostàtics. Hem arribat a produir una mitjana de 50 preparacions al dia cada setmana, assolint fins i tot, en algunes ocasions, 77 preparacions diàries.
Ara mateix, podem dir que el Robot Kiro funciona a la perfecció, i que la previsió és augmentar la producció els propers mesos. En aquest sentit, l’experiència ha estat i és molt positiva.
– Quins avantatges té aquest robot respecte al mètode humà?
La seva precisió en cadascuna de les operacions i la protecció d’exposició als treballadors. Els mecanismes de preparació són d’extrema precisió, i garanteixen en tot moment el producte preparat. Entre un procés de preparació manual i un altre robotitzat, sempre guanyarà el robotitzat, per la precisió i exactitud. A més de disposar de la precisió en la preparació, disposa d’elements de control final del producte acabat. D’aquesta manera, disposa de diferents mecanismes que garanteixen la precisió del producte final preparat.
– Com funciona el robot? Quins són els seus requisits de manteniment?
El procediment és el següent: El metge prescriu l’esquema de tractament antineoplàstic individualitzat a cada pacient. El farmacèutic valida i comprova la idoneïtat de la prescripció, amb la situació del pacient. I, si tot està conforme, l’envia via electrònica al robot a preparar.
El robot és capaç de fer 8 preparacions simultànies, de forma que és important anar prioritzant els diferents productes a preparar. El tècnic de farmàcia comprova que tot funciona amb normalitat i va preparant cadascun dels medicaments per al següent cicle de preparacions. Una vegada el robot acaba la preparació, el tècnic va etiquetant els productes perquè siguin enviats a la Unitat d’Infermeria de l’Hospital de Dia d’Hematologia / Oncologia, llestos per ser administrats.
– És un robot que es pot millorar? En què podria innovar?
És una tecnologia molt innovadora, però anirà evolucionant i millorant a mesura que incrementin les prestacions i, en conseqüència, les necessitats.
– Quins altres tipus de robots es necessiten a oncologia? I en altres malalties?
El pròxim punt a millorar és en l’administració. Ja existeixen algunes experiències en l’administració segura dels medicaments. En el camp de la teràpia antineoplàstica, així com en d’altres malalties, l’ideal seria que abans d’administrar un medicament oral o intravenós, es disposés de sistemes de doble control que reconeguessin medicament i pacient, abans de procedir a l’administració.
Un altre pas seria, per aquells casos que requereixin bombes d’infusió, connectar la bomba també al sistema informàtic, de forma que existeixi un tercer control en el temps d’administració del medicament. L’objectiu sempre és administrar el medicament correcte i la dosi correcta al pacient correcte en el temps correcte, per la via d’administració correcta.
– Falten robots als hospitals? Creus que s’hauria d’innovar més?
Els robots són i seran necessaris. No només per a la preparació de medicaments de quimioteràpia, sinó també per preparar altres medicaments que s’hagin d’administrar per via endovenosa i que, per les seves característiques, requereixin un perfil de manipulació i seguretat màxims. Hem de seguir innovant i buscar altres robots que ajudin a agilitzar aquest procés de preparació de barreges endovenoses. L’objectiu final seria que la infermera no hagués de preparar els medicaments a les unitats d’infermeria, sinó que li arribessin llestos per ser administrats des del Servei de Farmàcia. Per això, els Serveis de Farmàcia demanaran incorporar més tecnologia i robòtica, amb la intenció de facilitar aquestes preparacions, llestes per ser administrades.
També existeixen robots per a la preparació de la medicació oral, dels pacients ingressats als hospitals, dels centres sociosanitaris, i fins i tot, de les residències de gent gran. Hem de donar un salt cap a la robotització de tots els processos en què intervinguin els medicaments. Amb això, aconseguirem augmentar la seguretat del procés.
Per últim, hem d’informar i educar els pacients en la presa de la medicació. Aquest és un repte important a assolir: com ajudar al pacient que es queda a casa seva a prendre amb seguretat els medicaments. Aquí hi ha un enorme camp a explorar utilitzant les TIC’s.
– Quina és la teva trajectòria? Quan vas assolir el lloc de cap de Farmàcia del Clínic?
Vaig començar Farmàcia l’any 1972 i vaig acabar el 1977. Des d’aleshores, em va entrar la curiositat de conèixer les diferents sortides de la professió. Vaig decidir inclinar-me per la farmàcia d’hospital. Vaig fer les pràctiques en el Servei de Farmàcia de l’Hospital General de Granollers -la ciutat on vaig néixer-. Va ser en aquest servei on vaig començar a veure nombroses tasques que els farmacèutics podíem desenvolupar. El que més em va cridar l’atenció va ser la proximitat que teníem amb els metges, les infermeres i els pacients; el treball en equip.
Després, un cop acabada la carrera, vaig estar a l’Hospital de Sant Pau, al Servei de Farmàcia. Allà vaig aprendre molt, i vaig veure com es portava un gran servei de farmàcia i com s’implicaven els farmacèutics en les diferents àrees de coneixement. Aquell era i és un gran Servei de Farmàcia. Joaquin Bonal va ser el meu mestre i em va ajudar a elaborar una memòria per presentar-me a una plaça de recent creació, que era el Servei de Farmàcia de l’Hospital Santa Creu de Vic.
Mentrestant, vaig tenir l’oportunitat de cobrir una suplència al Servei de Farmàcia de l’Hospital Sant Andreu de Manresa, dirigit per la doctora Lola Berna. Ella va confiar en mi. Després d’aquests tres mesos, vaig passar al Servei de Farmàcia de l’Hospital Santa Creu de Vic com a farmacèutic regent. Allà vaig estar 4 anys, dels quals guardo un bon record, de la proximitat i amistat de tots els professionals, compartint projectes i il·lusions amb la doctora Elvira Homs, una gran professional i persona.
– Per què et vas especialitzar en farmàcia? Què volies aconseguir?
Des de petit, volia estudiar farmàcia. M’agradava el món del medicament y estava buscant alguna cosa més que tenir o treballar en una oficina de farmàcia. Així vaig començar a estudiar la carrera de Farmàcia. A casa meva, cap familiar tenia farmàcia ni treballava en el món del medicament. Aleshores el meu tiet era metge pediatra i amb ell podia parlar sobre el món de la salut. Això era el que volia aconseguir: contribuir a la millora de la salut de les persones.