Donar suport psicològic als malalts de càncer és acompanyar-los; és procurar que trobin respostes a les preguntes que se’ls amunteguen.
El metge es troba desprotegit davant de situacions de gran impacte emocional; s’hauria de formar a tot el personal en habilitats comunicatives.
– Com és el seu dia a dia?
Treballo al Consorci Sanitari de Terrassa i a la Corporació del Parc Taulí de Sabadell en el Servei d’Oncologia, donant suport psicològic als malalts de càncer.
– Com reacciona algú que acaba de saber que té càncer?
El primer moment és d’impacte. La persona es posseïda per moltes emocions diferents: bloqueig, ràbia, por… Qualsevol emoció pot aparèixer en aquesta fase.
– I com l’ajudeu?
La nostra tasca és acompanyar-lo a gestionar aquestes emocions. Ajudar-lo a expressar aquests sentiments sense jutjar-lo. No hi ha res inapropiat en aquest moment. Intentem fer de mirall. Procurem que ell trobi les respostes a les preguntes que se li amunteguen. En alguns casos, els costa mesos acceptar aquesta nova realitat.
– Un dels moments més complicats deu ser amb el tractament pal·liatiu…
Efectivament. La gestió del dol és molt complexa. En aquesta fase, quan la persona s’adona que les seves expectatives no es compliran, és molt important ajudar-la a expressar les seves emocions. Que vegin que no estan sols, i que sempre es pot fer alguna cosa per millorar la seva qualitat de vida.
– Hi ha algun altre moment complicat?
Sí, en general, cada vegada que tenen una revisió o un dolor, tornen a aparèixer les pors. La nostra tasca és fer-los entendre que, en molts casos, el patiment se l’estan provocant ells mateixos amb els seus pensaments sobre què pot passar, i no en base a una situació real.
– Alguna vegada no ha aconseguit controlar les seves emocions?
Clar. De vegades, en el decurs d’una intervenció, pot passar que aparegui una emoció intensa, provocada per alguna cosa que digui el pacient o per alguna associació sobre vivències personals. En aquestes situacions, el més apropiat és ser-ne conscients, acceptar-ho i continuar acompanyant a la persona en el seu procés.
– L’equip humà és determinant en aquests casos…
Fonamental. En moments de vulnerabilitat, el pacient agraeix sentir que té davant seu una persona. El problema és que, durant la formació acadèmica dels metges, es dóna poca importància a aquests aspectes, i el metge es troba desprotegit davant de situacions de gran impacte emocional. Se li ha de donar més importància a l’empatia. De fet, crec que s’hauria de formar a tot el personal per poder gestionar bé aquestes situacions. Si ho féssim, ni el pacient ni el facultatiu patirien tant. Cada vegada però, es va avançant més en aquest aspecte. Per exemple, l’Hospital de Terrassa imparteix uns tallers força complerts sobre el control de l’estrés i la gestió emocional mitjançant mindfulness. Però s’ha d’avançar molt més, i costa.
– Vostè forma part del Consell Científic Assessor de la Fundació Oncològica de Catalunya (FOC). Què creu que ha aportat aquesta fundació a la innovació oncològica?
Entre d’altres iniciatives, recentment va possibilitar l’arribada de dos robots que elaboren quimioteràpia de forma automàtica a dos hospitals catalans. Actualment, treballem amb el nou Observatori d’Innovació Oncològica, que permetrà compartir el coneixement de les tècniques que s’estan posant en pràctica a tots els hospitals. Crec parlar en nom del Consell Científic Assessor en dir que estem il·lusionats amb la possibilitat d’anar incrementant activitats amb noves iniciatives.